Avui us oferim un altre conte del recull Crims.cat (editorial Alreves),
aquest cop de l’autor de la Seu
d’Urgell, Albert Villaró. Villaró es de professió arxiver i arqueòleg, però com
a novel·lista a destacat en el camp de la novel·la negra i històrica.
Abans de encetar el conte, només us vull donar la definició d’una paraula: barrufa (a d’altres llocs del Pirineu
també se l’anomena torb, turberes o Vent de Port).
Barrufa: vent impetuós propi de la regió
pirinenca, que aixeca i arremolina la neu, de manera que la visibilitat minva
sensiblement.
Aquest vent, sovint arrossega la neu dels cims de les carenes al fons de
les valls, on sembla nevar, malgrat estar el cel totalment net de núvols.
* * *
La gent del Pirineu ho sap molt bé… el vent de port no només eixuga els
camps i intranquil·litza els animals, sinó que també transforma el caràcter de
les persones més pacífiques, i les torna susceptibles i irascibles.
Així que ja ho sabeu, si voleu resoldre les vostres diferencies amb el veí
o la vostra parella, no ho feu un dia que bufi el vent de port.
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada