Els habitants de la Ribagorça, i tots els que s’estimen aquest petit racó del Pirineu, recordarem aquests dies del mes de març del 2.012 com un dels més tristos dels darrers anys; perquè hem vist com les flames, tot d’una, s’empassaven part del paisatge que ens ha acompanyat al llarg de les nostres vides. Rouredes, pinars, prats, barrancades, vedats... fins i tot les nostres cases han estat amenaçades pel foc.
I hem vist com aquest jardí immens, que tenim la sort de poder gaudir, (jardí que volem compartir amb tothom que s’hi vulgui atansar) ha canviat per sempre més.
Ara que el foc encara no s’ha apagat del tot, deixeu-me fer aquest petit homenatge a la meva comarca, permeteu-me plantar la primera llavor (malgrat que sigui ben petita); amb aquesta variació del conte de Maria Barbal.
Maria Barbal va néixer a Tremp l’any 1949, es una de les veus de l’univers rural català. La primera versió del conte que us oferim avui, va ser publicada per la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana), l’any 2.007.
No patiu, però!... els arbres tornaran a brotar ben aviat, i segur que ho faran encara amb més força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada